Un poema fonamental. Vicent Andrés Estellés

Imatge

AMB UN FONS SUBVERSIU

Ja no hi ha més que això:
Mort.
Est, Oest, Sud i
Nord.
Mort. Mort només.
Llocs
de
morts.
Uns llarguíssims
rebosts
plens de
morts.
Morts per totes les bandes,
camuflats darrere unes flors.
Un dia,
però,
sorgiran dels seus
llocs,
cauran damunt de les ciutats -un
avalot
de
morts-
i ja només hi haurà
això:
morts.
Ells manaran, tindran les seues
Corts,
diran:
«Açò
és dolent i això és
bo»
i donaran faltes i bones.
Però ara esperen als seus llocs.
Esperen l’ordre de llançar-se.
Ha de venir un ordre nou.
L’instauraran els
morts,
de la nit al matí, un dia
qualsevol.
Tot canviarà de dalt a baix:
els vius estarem sotmesos als morts.
Cal,
doncs,
fer-se amics entre els morts.

 La clau que obri tots els panys

signaturaestelles